dimarts, 31 d’octubre del 2017

Plans de lectura


Plans de lectura
24 d’octubre: Dia Internacional de la Biblioteca
Francesc Florit Nin. Director de la BP de Maó


A ningú se li escapa que la principal tasca d’una biblioteca és la de promoure la lectura, en totes les seves variables, formats i potencialitats. No cal aquí ara repetir els beneficis de la lectura tant per a l’individu com per la comunitat. Tots els governs moderns posen en marxa plans per fomentar la lectura. En el nostre entorn europeu, aquesta preocupació fa dècades que s’ha implementat en actuacions, però a Espanya, el primer pla de lectura de la nostra història data del 2001, tal com reconeix l’actual ministre del ram en la presentació del document Plan de fomento de la lectura 2017-2020.  A les Illes Balears mai s’ha engegat un pla de lectura. Ara l’esborrany del Pla de Cultura  del  Govern Balear incorpora un futur pla de lectura. Portam per tant un retard molt gran i açò, en part explica per què esteim a 13 punts per sota de la mitjana europea en índex lector, entre molts d’altres factors que ponderen i potser són més decisius, com ara l’entorn familiar lligat a la seguretat econòmica i el benestar. El 40% dels espanyols no llegeix mai. La mitjana europea se situa entorn un 60% de persones que han llegit un llibre en els últims 12 mesos. Com en altres aspectes hi ha una notable diferència entre l’Europa del nord i la del sud: Suècia 80%, Finlàndia 75%, Regne Unit 74%, mentre que Portugal 32%, Grècia 45% i Espanya 47%. Tanmateix el nivell lector a Espanya ha anat augmentant gradualment en les darreres dècades.
El foment de la lectura té el seu sentit perquè la lectura (i l’educació) està directament relacionat amb la qualitat de vida. Com més educació i més lectura, millor es viu. També s’estableix l’equació a la inversa: com més benestar, més es llegeix. Els índexs baixos de lectura són indicadors, però també són símptomes de moltes coses que vivim.
El foment de la lectura es pot abordar des de diversos fronts, que cal diferenciar-los per no mesclar ous amb caragols. Certament que la lectura és una activitat d’oci, però abans és una activitat cognitiva que serveix per a comprendre el món. Per açò una de les principals funcions de l’ensenyament, sinó la bàsica, és la comprensió lectora. La primera  actuació a fer en un pla de lectura és una actuació en els centres educatius i en l’entorn familiar, ja que els altres àmbits, com són les biblioteques, es presenten sempre com a entorn secundaris, tot i que les biblioteques no renuncien ni han de renunciar a la “formació lectora”.
També és cert que cal donar suport al sector del llibre (editorials, llibreries, traducció...) però s’ha de tenir en compte que es tracta d’empreses que tenen per finalitat vendre llibres, no necessàriament la de fomentar la lectura. Confondre una cosa i l’altra no fa sinó confondre objectius i restar eficàcia a un pla lector. El focus d’atenció s’ha de centrar per tant en els agents que, com els mestres i professors, els pares i mares de família i els bibliotecaris, tenen com a tasca encomanada la de desenvolupar la competència lectora dels alumnes, dels fills i dels usuaris i al cap i a la fi la de fer-los llegir per tal d’encomanar-los l’hàbit.
Som partidari tanmateix, més enllà dels seus beneficis, de no divinitzar la lectura. És bo llegir , però hi ha món més enllà dels llibres. Bé és cert que les persones lectores també són les que van al cinema, al teatre, als concerts i visiten els museus... perquè una cosa porta l’altra, i en el seu conjunt conforma un univers actiu de vida cultural. Llegir llegir tothom llegeix, encara que sigui el prospecte de la medicina o els missatges de whatsapp. Llegir amb una certa intenció compromesa i amb una certa freqüència és el que ens manca en general a la població espanyola.
Les biblioteques organitzen una gran diversitat d’actuacions per al foment de la lectura, des dels més petits de la casa amb els conta contes fins als adults grans lectors com els clubs de lectura. Tots els formats són vàlids mentre tenguin com a resultat despertar l’amor a la lectura: visites a la biblioteca, presentacions de llibres, tertúlies i conferències, exposicions sobre el món del llibre, premis i concursos, celebracions d’efemèrides, centres d’atenció de temes i autors, presència als mitjans de comunicació, etc.
Per dur a terme aquest propòsit s’inventen els plans de lectura. Però no ens enganyem: només tindran sentit quan sigui assumit pel conjunt de la ciutadania per mitjà de les diverses instàncies públiques i privades. Uns en serem més responsables que d’altres, però tots al capdavall en som responsables. Els plans de lectura de Menorca, de les Balears, d’Espanya s’han de veure com a eixos vertebradors i cohesionadors de la ciutadania i per tant haurien de tenir rang de prioritat dels governs. Ara veurem.

divendres, 13 d’octubre del 2017

Francesc de B. Moll, sant de la nostra devoció



Francesc Florit Nin
Director de la Biblioteca Pública de Maó

Avui fa 114 anys va néixer un dels homes més singulars que ha donat Menorca. Per aquest motiu es va establir el 10 d’octubre com el dia senyalat al calendari per celebrar-ho. Francesc de Borja Moll és una de les figures que més ha contribuït al redreçament de la nostra cultura. La seva vasta obra científica, la seva tasca ingent  i el seu tarannà serè, constant, amable i compromès fan de la seva persona un gegant. No és una hipèrbole, és la constatació rigorosa dels fets.
Aquests dies la Xarxa de Biblioteques de Menorca disposaran a la biblioteca de cada poble un centre d’atenció amb les obres de Francesc de Borja Moll. Es tracta d’una contribució senzilla però carregada d’una intenció poderosa: donar a conèixer la rellevància d’aquest insigne filòleg i editor en el context de l’estudi, la difusió i l’estructuració d’una de les senyes identitàries del poble de Menorca, la llengua catalana.
La Biblioteca Pública de Maó ofereix dues activitats entorn de la llengua catalana als instituts de Menorca. Al programa Viu la Cultura hi trobaran El català de Menorca, llengua comuna  i El Diccionari Alcover-Moll, una joia lexicogràfica.  La primera tracta d'una exposició de nou plafons que es poden muntar a les aules on s'expliquen vuit documents extrets dels arxius històrics de Menorca i a través dels quals es pot veure l'evolució de la llengua escrita als registres cultes. L'exposició va acompanyada d'una unitat didàctica per a dos nivell 3r i 4t ESO i 1r i 2n de batxillerat. Amb la segona activitat els alumnes coneixeran l’estructura del diccionari i la seva riquesa. A més  aprendran a manejar i valorar aquesta important obra. 
D’altra banda, El Consell Insular de Menorca i l’ajuntament de Ciutadella amb la col·laboració de la Institució Francesc de Borja Moll restituiran el bust de F. De B. Moll que al seu dia es va col·locar al pati de Sant Pere del Seminari de la seva ciutat natal. Probablement el lladre que el va arrabassar no devia saber què robava. Després de l’acte, es farà un itinerari per la Ciutadella que tan bé descriu Moll al primer volum de les seves memòries, Els meus primers trenta anys. Unes memòries que, a més de delicioses i escrites en un català de Menorca ric i expressiu, net i senzill, ressegueixen les mil-i-una iniciatives de la seva lluita a favor de la llengua catalana i ens il·luminen de l’abast de la seva tasca.
Al fosquet, cap a les 20h. a la sala de Can Victory l’IME ha organitzat una taula rodona amb la intervenció de Joan López Casasnovas, F. Xavier Martín i Josefina Salord sota el títol  F. De B. Moll: l’home per la paraula amb la projecció de fotografies de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca.
D’altra banda enguany, la Institució F. De B. Moll anima els centres educatius a participar amb l'activitat RESCATAMOTS! que se centra en les Rondaies Mallorquines editades per Moll i en el DCVB i que s'adreça als alumnes de segon cicle d'Educació Primària (4t, 5è i 6è) i alumnes d'ESO. L'activitat consisteix a realitzar una lectura de rondalles dins l'aula. Posteriorment es farà la selecció d'una paraula divertida, oblidada, rara, extraordinària que hi aparegui. Un cop s'hagi seleccionat la paraula, se'n cercarà el significat al Diccionari. Hi haurà molts premis pels guanyadors com lots de rondalles i diccionaris.
Francesc de Borja Moll hauria de ser sant de la nostra devoció pel bé que va fer al poble de Menorca i de les Balears i dels Països Catalans i pel llegat que ens va deixar, especialment en la continuació, iniciada per Mossèn Antoni Maria Alcover, i dotat de rigor científic d’un dels reculls lexicogràfics més ric i complet que existeixen al món i que ben poques llengües tenen.