dimecres, 13 d’agost del 2014

Sentiment de pèrdua


Sentiment de pèrdua

A ple estiu, tota cuca viu, especialment els al·lots, que la campen. És el seu temps, com ho va ser el meu quan trescàvem les tanques rostides i arribàvem a la mar, ben prop de casa. Els estius llavors eren llargs. Nedàvem tot lo dia. Cada dia arribàvem tard a dinar. Ningú no ens cridava, només quan la calor era insoportable i la gana ens menava cap a casa. Ara tot passa depressa, ara són dos mesos precipitats. La platja, al final d'una cala estreta i llarga, era plena de gent. L'aigua era transparent i l'arena fina. Hi havia molts peixos, i vogamarins, vergamanses, cornets, i estrelles d'un vermell llampant. Fins que les autoritats van decidir construir un emissari submarí d'aigües fecals i tot es va empastifar. La contaminació de la mar era tan visible, que no va quedar més remei que prohibir el bany a la platja, la més propera del poble, la més concorreguda. I això va durar un parell de dècades. Ens van robar la nostra platja per la deixadesa, per la inconsciència, per l'estupidesa de les autoritats. Encara ara, després de 40 anys, quan hi ha una mica de mar, l'empastifada del fons es remou i l'aigua es fa tèrbola. Fa poc que una avaria de l'estació de bombeig de les aigües residuals va tornar a contaminar la platja, en plena temporada turística. Jo ja no hi vaig. Hem perdut la platja

Anàvem a les festes ben mudats, sabates noves i pentinats amb clenxa. Els cavalls passaven arran i els al·lots els tocàvem l'estrella ornada al front. Amb els anys la festa dels pagesos i dels cavalls s'ha fet en bona part la festa dels altres. Enguany hem passat un altre Sant Joan accidentat, també tèrbol, ple d'acusacions, excuses i mala gestió de les autoritats. Ara sembla que patim les festes més que no la vivim. Potser l'hem mal venuda i ara ens sobrepassa per la brutor, les trifulques, la massificació i jo què sé més. Hem perdut la festa.

Sèiem a la fresca perquè el carrer era nostre. Les portes obertes perquè no teníem por dels vesins i tampoc dels estranys. Érem una colla molt gran, la plaça era tan plena que era un goig sortir perquè sempre trobaves amb els amics. Passava algun cotxe que aixecava tal polseguera que emboirava l'aire per uns moments. Sempre jugàvem a jocs on tots hi cabíem. El carrer ara és dels cotxes, no aixequen pols però no han deixat espai per als jocs de la colla. Les colles han acabat. Hi ha pocs al·lots, tots són a casa estojats. Hem perdut els jocs en què tots cabíem.

Anàvem d'acampada a qualsevol racó de l'illa. Ara està prohibit. Caminàvem i arribàvem a tots els paratges del nostre paisatge. Alguns propietaris, sense encomanar-se a ningú, van tancar camins que no són seus. La incompetència de les autoritats ho van permetre. Éren dels seus i no s'hi volien posar de cul. Van fer un estudi, d'açò sí que en fan molts, per esbrinar quins camins són públics o tenen dret de pas públic. Van aparèixer molts antics camins rurals abandonats. L'estudi es va desar al fons d'un calaix. Hem perdut els camins.

Teníem les botigues de les necessitats, ara tenim els centres comercials de les ofertes inútils. Els botiguers, llavors gent senzilla del poble, ara s'han convertit en assalariats de franquícies i grans magatzems que es volen fer rics en dos dies. Els botiguers tenen els ulls posats només en els turistes. Tot el dia es queixen de “la temporada”. Els sabaters s'han hagut de reconvertir en cambrers. Treballen molt dos o tres mesos i la resta de l'any els paguem entre tots l'atur. Hem perdut les botigues. Hem perdut els treballadors.

També hem perdut les paraules. N'hem après d'altres, però no són de la llengua del país. Els vesins abandonen les paraules pròpies. Les botigues ara són tendes, les tempestes són tormentes, ja no fa oi sinó asco. No és la llengua dels padrins que diu el president sinó la llengua desvirtuada del manual d'estil en forma de document intern. La rehabilitació es fa en castellà perquè a una senyora no li dóna la gana entendre la llengua d'allà on viu fa dècades. Anam perdent la llengua.

He perdut tantes coses. Ben cert que n'hem guanyades d'altres, ben valuoses. Hem guanyat el sentiment de pèrdua. Tal vegada sembli un descàrrec de nostàlgia però no en som gaire amic. Naturalment anem perdent certes coses, la vida ja ho porta això. Tanmateix no em vull resignar a perdre l'aigua neta, les festes sentides, els carrers dels jocs, els camins oberts, les botigues properes, la feina de tot l'any i la llengua nostra perquè aquestes coses no formen part de les coses que es perden naturalment sinó de les que ens les feim perdre políticament.


divendres, 1 d’agost del 2014

Tres vegades no


Tres vegades no

Votar tres vegades el mateix. Amb tants anys de docent mai un director no m'havia convocat a un claustre de professors per votar per tercera vegada el mateix document. A finals de juliol els docents s'han hagut de reunir per tractar l'aprovació (o no) del Tractament Integrat de Llengües, el nyap que la Conselleria vol imposar al sistema educatiu de les Balears. En el nostre cas, a l'IES J.M. Quadrado de Ciutadella, la inspecció educativa ha remès al director un correu en el qual diu que el nostre PTIL s'adequa a la normativa dictada però que cal l'aprovació dels aspectes curriculars i pedagògics per part del claustre de professors. Per una immensa majoria el nostre claustre ja va dir dues vegades en anteriors dues reunions que no aprovava aquell document. La Conselleria insisteix que l'hem d'aprovar. Tal vegada els seus caps pensen que l'aprovarem per cansament. Hem tornat votar i el resultat ha estat el mateix.

Ningú, ni tan sols la inefable consellera de la cosa, pot obligar el sentit d'un vot. Ja pot pregar a la Mare de Déu dels Desemparats o a Maria Auxiliadora, patrona de Ciutadella, de la qual sembla ser devota segons consta en document oficial per les dietes cobrades. Hem votat no tres vegades el mateix. D'ençà que vam comunicar a la inspecció el resultat de la primera votació, la conselleria no ha modificat res ni ha acordat res, ni ha millorat res de res perquè puguem canviar d'opinió i aleshores variar el vot. Si la Conselleria té la gran majoria del professorat en contra del TIL i si no compta amb qui ha de portar a terme el TIL, quin futur té el TIL?

D'altra banda, malgrat que la LOMCE (LOMQE en català) ha decapitat el Consell Escolar com a òrgan de decisió i de participació de la comunitat educativa de cada centre, i malgrat que hagi estat suprimida la potestat del Consell Escolar d'aprovar (o no) els documents educatius, en canvi sí que és presciptiu que aquest organ emeti una valoració del TIL, cosa que no ha succeït. Per tant, la Conselleria s'ha saltat un procediment legal en el tràmit d'aprovacó i posada en marxa del TIL. Ells que diuen ser tan legalistes són els primers a incomplir la llei. Ho han fet així, perquè saben que els consells escolars també faran un valoració negativa. Els pares d'alumnes igualment s'oposen al TIL.

Així, les coses no poden anar pitjor. La Conselleria demostra no només poca flexibilitat, sinó també un tarannà ben poc democràtic. Vol imposar les seves decisions amparant-se en la majoria parlamantària de què disposa actualment. No hi ha dubte que en té tota la legitimitat. Però tenir legitimitat no vol dir tenir la raó. Un cas semblant ha passat amb la imposició de serveis mínims durant els dies de vaga dels docents, que ara (ara és hora!) el Tribunal Superior de Justícia ha considerat il·legals. Com es pot rescabalar avui un dret que ha estat trepitjat (mai més ben dit)? Quan el mal ja està fet, com es recompensarà? Recordem que aquest mateix tribunal va suspendre l'aplicació del TIL i que una malifeta del Govern Bauzá va saltar-se el dictamen de la sentència.

Ara fa igual amb les votacions als claustres. Vol imposar un projecte pedagògic sense l'aval dels professionals del sector. Què passarà amb aquesta tercera votació? No ho sabem. Tampoc no ho sap la Conselleria ni la Inspecció Educativa. Cada vegada que des dels centres hem demanat per escrit oficial una resposta, la Conselleria no ha cotestat, simplement perquè no saben què fer. El nostre director de l'IES Quadrado, farà com va fer les altres vegades, és a dir complir per manament legal allò que li demanen i trametre la voluntat del centre, el nostre tercer rotund no al disbarat del TIL. N'hi ha que fan la broma que el PP convocarà tantes votacions com facin falta fins que tenguin la majoria absoluta que necessita per tornar a governar. És absurd, com absurda és la política educativa del PP ( i lingüística, que és el mateix). És absurd que la Conselleria vulgui forçar una votació a favor del seu TIL quan tothom sap que és una estratègia camuflada per arraconar la llengua pròpia, la catalana, com a llengua de l'ensenyament. Quantes vegades més haurem de dir no? Esperam que la nostra insistència sigui més tossuda que la seva fins el maig de 2015.

Mentrestant a Menorca es treballa d'ençà fa dos anys en un document esperançador, el Pacte per l'Educació. Serà presentat a les Jornades d'agost de dia 26 i 27. Tant de bo que la Conselleria sigui present a l'acte. Tant de bo que el document faci de full de ruta de la política educativa a les properes eleccions.