dimarts, 24 de setembre del 2013

L'esTIL que volem


L'esTIL que volem

Francesc Florit Nin


La Conselleria d'Educació s'ha cansat de repetir una mentida, que els docents no volem millorar l'anglès dels nostres alumnes. No és cert. Moltes pancartes exhibides en les concentracions d'aquests dies deien “anglès sí però no així” i altres eslògans semblants. Els docents i les associacions de pares han manifestat contínuament que estan a favor de l'aplicació d'un programa que faci de l'anglès una llengua d'aprenentatge a través dels continguts escolars. L'enfocament AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts en Llengua Estrangera) és una proposta novedosa, pedagògicament potent, justificada i aplicada en molts països perquè l'aprenentatge d'una llengua estrangera, en el nostre cas d'una L3, una tercera llengua, doni bons resultats. De fet, molts dels nostres centres ja portaven a terme programes d'aquestes característiques. I de fet també aquest plantejament didàctic és impulsat en altres comunitats autònomes d'Espanya. Es tracta d'una necesitat actual, la formació plurilingüe en una marc de multilingüisme que cada cop és més present, fruit de la mundialització. Podríem dir que els objectius que proposa la Conselleria són els mateixos que assumim els docents i els mateixos que es fixen molts sistemes educatius. Per què a les Balears té tanta contestació? On és el nostre problema?
El problema és la finalitat última (arraconar la llengua catalana), les formes (imposades sense consens), el calendari (precipitat), la preparació (sense plans de formació docent), les garanties econòmiques (no s'hi dedica una partida pressupostària), sense avaluació (no s'han fet estudis de diagnosi) i sense materials (no s'han elaborat materials didàctics específics n'hi s'han recopilat les experiències dels centres). Per no haver ni tan sols s'ha obert una pàgina web amb totes les informacions, les justificacions, els principis pedagògics, els plans pilots, etc., que sigui a l'abast de la comunitat educativa. Només tenim un decret llei aprovat per burlar la suspensió cautelar que va dictar el TSJB. Per no parlar de les desqualificacions, les amenaces, la tergiversació, les mentides, moltes mentides, i l'agressivitat . Els problemes són uns quants i més. Una aplicació desastrosa i unes intencions vergonyoses, en definitiva, impròpies de gent que en teoria ha de regir l'educació del país. 'Nam arreglats!
I tanmateix un altre estil és possible. No només és possible sinó que justament es fa, i ben a prop nostre. Amb una situació similar de dues llengües oficials, català i castellà, sota una composició social de forta immigració també semblant, Catalunya aplica un TIL diferent. És molt probable que el govern Balear no s'ha près la molèstia de veure i contratar com fan TIL a altres llocs del món i com l'apliquen. Si coneguessin el TIL de Catalunya i el del País Basc potser, amb una mica de seny, rectificarien. Però presos dels seus prejudicis anticatalans, tot allò que ve de les terres germanes posa nerviosos als del PP. Catalunya es proposa el mateix, però sense perjudicar la seva llengua pròpia, que compartim, la catalana. Des del 2005 es va engegar un Pla Experimental de Llengües estrangeres que van dur a terme 1345 centres voluntàriament, cada centre va rebre un ajut econòmic de 3.000 euros. Els centres elaboraven el pla d'actuació segons els seus Projectes Lingüístics de centre, aprovats pels Calustres de professors i pels Consells Escolars, amb una gran flexibilitat organitzativa. Després d'aquestes experiències, la Generalitat va aprovar set anys més tard, el 2012, el Pla Integrat de Llengües Estrangeres (PILE) segons l'Ordre 102/2012 en un Marc Plurilingüe i d'acord amb els objectius educatius fixats per la Comissió Europea per al 2020. El PILE és semblant al nostre TIL en la introducció de l'anglès com a llengua que vehicula alguns continguts curriculars, però és del tot diferent en tants d'altres aspectes. En el PILE la llengua catalana continua essent l'idioma vehicular de referència del centre i es perfila com a dinamitzadora del tractament integrat de les altres llengües, no només del castellà com a llengua oficial i de la llengua estrangera sinó també de les altres llengües d'origen pròpies dels alumnes (a Balears en tenim una seixantena). El PILE català ha anat acompanyat de la concessió de llicències d'estudis per als professors que treballaven en projectes innovadors i per les quals documentaven propostes didàctiques que servissin a la resta d'escoles. Els materials de referència, les avaluacions, els plans de formació, les experiències fetes, etc són aglutinades en una pàgina web oficial a l'abast de tothom. Altres accions prioritàries realitzades a partir del setembre del 2012 han estat dotar d'auxiliars de conversa els centres, facilitar estades a l'estranger de docents i alumnes, fer immersió lingüística en anglès en camps d'aprenentatges, promoure els projectes Comènius i altres projectes d'intercanvi escolar amb l'anglès com a llengua comuna, fer assessorament en projectes innovadors amb l'estaló de les universitats, fer formació a més de 15.000 professors entre el 2009-2011, a més d'organitzar concursos, elaborar blogs, fer teatre en anglès... És un altre esTIL de fer les coses.
En la introducció al PILE, el departament d'Ensenyament de la Generalitat, diu que “de cara al curs vinent, diverses entitats entre les quals es troben British Council, Universitat de Cambridge, estan treballant en un disseny curricular plurilingüe basat en unitats de contingut en anglès que seran introduïdes a les diferents matèries. Alhora, s'impulsarà una prova pilot d'aquest nou disseny en un grup de centres experimental que té per objectiu incrementar el coneixement de les llengües estrangeres entre l'alumnat de primària, ESO, FP i batxillerat. El model incrementa l'exposició lingüística a aquestes llengües en el context escolar i social. A primària un mínim del 12% del currículum, a l'ESO del 15%, a FP del 15% i a batxillerat del 18%. A la vegada, es consolidarà un suport documental i es crearà un espai web en què es recollirà informació, orientacions i materials.”
Al País Basc també tenen plans de trilingüisme, anomenat Marco de Educación Trilingüe. En el document del procés d'experimentació es pot llegir que serà: “Flexible y adaptado a la realidad de cada centro. Respetando unos mínimos, cada centro tendrá amplia autonomía para realizar su propio proyecto lingüístico. No se defiende un modelo único, sino un marco flexible y trilingüe que debe impulsar el conocimiento y uso del euskera, consolidar el bilingüismo y activar el uso y conocimiento de la lengua extranjera (...) Cada centro partiendo de su propia realidad sociolingüística se acercará progresivamente a una misma meta: el conocimiento y uso social y académico del euskera, castellano y al menos una lengua extranjera” A més diu també que “el planteamiento horario del MET es flexible, siempre que en Educación Primaria se garantice un mínimo del 20% de horas lectivas del currículo en cada una de las lenguas, lo que suma el 60% del total del tiempo disponible. El 40% restante se utilizará al arbitrio de cada centro que, en función de su realidad lingüística y social y de su Proyecto Lingüístico, decidirá en qué lengua se trabajarán el resto de contenidos. En Educación Secundaria Obligatoria, el reparto porcentual de tiempos entre las lenguas es el mismo, respetando siempre el Proyecto Lingüístico del centro”.
En una declaració pública de dia 11 de setembre passat, la Universitat de les Illes Balears resumia la seva postura respecte el tema amb aquestes paraules: “Compartim la necessitat de millorar les capacitats dels nostres escolars en les llengües oficials, en l'anglès i, també, en altres llengües. Creim que, amb bons mètodes, fer-ho no dificulta l'objectiu prioritari de la normalització de la llengua catalana. Aquests objectius s'han d'aconseguir progressivament i amb actuacions fonamentades en principis pedagògics contrastats i amb el suport d'equips especialitzats, avaluacions periòdiques, professorat format i amb consens i participació de la comunitat educativa”. La UIB és la màxima autoritat acadèmica en funcions consultives que el Govern ha ignorat saltant-se la llei que l'hi obliga. Una desobediència més, una altra infracció.
Quin és l'esTIL que proposam? Aquell que s'implanti escalonadament des dels primers cursos de primària. Auquell en què cada centre fixi les matèries en anglès que no superi el 20% del curriculum. Aquell que establesqui la llengua catalana com la llengua de referència i que no la margini més enllà del 50%. Aquell que fixi unes matèries en castellà d'acord amb el projecte Lingüístic del centre aprovat pel Consell Escolar, a proposta del Clasutre de professors segons la realitat sociolongüística de l'entorn. Aquell que doni confiança als profesionals de l'educació i als experts de la universitat. Aquell que no trenqui la cohesió social. Si els governants actuals no saben o no volen fer-ho millor, que dimitesquin. Crec que els docents ja han fet prou sacrificis per evitar aquest nyap pedagògic. Ara toca els pares i la resta de la ciutadania perquè es comprometin per una educació de qualitat de tots i per a tots. I perdonau aquest escrit tan llarg.

dimarts, 17 de setembre del 2013

dilluns, 9 de setembre del 2013

Per un Can Saura Cultural


Per un Can Saura Cultural
Francesc Florit Nin


Els joves del MAC, Moviment Actiu Ciutadellenc, ha posat damunt la taula l'afer de Can Saura, el bell edifici de propietat municipal que va ser rehabilitat com a centre cultural. La qüestió en disputa és que l'actual govern municipal del PP amb el suport d'UPCM vol cedir Can Saura al Ministeri de Justícia per ubicar-hi uns jutjats amb l'argument que no pot fer front a les despeses que suposa posar-lo en funcionament i alhora assumir el cost del seu manteniment. En poques paraules, es vol desprendre's d'aquest emblemàtic edifici patrimonial com equipament cultural perquè no tenim ni un euro. Encara no han clarificat quina contrapartida concreta tindria la cessió al Ministeri. Al debat organitzat per MAC el passat 30 d'agost, tothom que va parlar pensa que Can Saura sí té viabilitat econòmica i, sobretot, té també viabilitat social i cultural. Tothom estava d'acord que Can Saura no es pot deixar perdre i que és un greu error destinar-lo a jutjats. En el debat hi havia moltes entitats i partits polítics (PSOE, PSM) prou representatius d'una bona part de la ciutadania. No hi van assistir els altres partits.

UPCM ha donat unes xifres que segons el seu criteri demostrarien les dificultats de mantenir Can Saura com a equipament cultural per als pressupostos municipals. Les xifres són extretes del Pla General de Cultura del 2003. Tanmateix aquesta és una lectura que no contempla molts altres factors que hi intervenen. Entre aquests factors hi ha l'impacte social i econòmic que un Can Saura cultural pot generar en el teixit de la ciutat. Els pressupostos que es van idear l'any 2003 no tenen per què ser els pressupostos que s'haurien de fer ara, perquè la situació per suposat no és la mateixa. No cal tampoc que tot l'espai sigui d'ús públic per a la cultura. Es poden cercar models mixtos de gestió. També podem llogar espais, però mai tot i quedar en faldaret. Necessitam uns nous pressupostos adients a la situació actual. Amb tot és d'agrair que un partit polític com UPCM hagi participat amb arguments sòlids al debat que ha reobert els joves de MAC. Però hi ha altres perspectives que intentaré exposar a favor d'aquells que estem per un Can Saura Cultural.

Però caldrà abans recordar que les obres de rehabilitació de Can Saura han estat un dels pitjors casos de corrupció (entre molts d'altres) en la gestió dels doblers públics que es van fer durant les legislatures governades pel PP. No surt a la premsa, però tothom ho sap. I qui més ho saben són les empreses que hi han treballat i que encara no han cobrat la feina feta. A Can Saura presumptament s'han robat doblers als ciutadans a cabassos. Açò juntament amb una direcció tècnica i una gestió política nefastes han fet que el que havia de ser un emblema per a Ciutadella s'hagi convertit en una estafa, una desgràcia i una vergonya sense cap profit per al poble. Encara ningú no n'ha demanat disculpes, com a mínim. I en aquesta mala gestió tenen responsabilitats tots els partits polítics, uns més que d'altres, però tots.

D'ençà la compra de Can Saura ha passat més d'una dècada i encara ni es pot obrir. Tot un exemple de desprestigi públic. Quan el PP va tornar a governar a l'ajuntament el 2003 es va desentendre del projecte perquè no era el seu i va desviar els recursos econòmics cap a altres negocis i empreses que s'ha mostrat inútils: piscines, observatoris, sala multifuncional...com la cotxeria del Canal Salat que havia de servir per tot i que no serveix per res, està infrautilitzada i com espai cultural resulta més un problema que una solució. Era el temps de les vaques grasses, era el temps dels imputats d'alguns regidors de memòria infausta, exemplars corruptes d'aquell partit que els ciutadellencs van tornar a donar la majoria absoluta el 2007.

Alguns ciutadellencs diuen que tot s'ho enduu Maó, les grans inversions, els grans equipaments, les grans obres. Però el fet és que els diversos ajuntaments ciutadellencs, amb alternances d'esquerres i de dretes, han estat incapaços de modelar, cercar i emprar els recursos com ho ha fet l'ajuntament de Maó. Açò explica, pel que fa al cas, com el projecte cultural de Can Oliver de Maó, independentment de qui governa, tira endavant i es troben els recursos per acabar-lo i posar-lo en funcionament. Can Oliver és en volum i en finalitat un projecte similar a Can Saura, aleshores com és que un té finançament i l'altre no? La majoria d'aquests projectes no solen ser finançats per les entitats locals perquè sobrepassen els seus pressupostos i per tant l'estratègia a seguir és cercar els euros en altres administracions. L'èxit o el fracàs depèn en bona mesura d'unes gestions ben fetes i no tant de la solvència econòmica municipal. En el cas de Ciutadella tot fa pensar que som davant un problema més de deixadesa, d'abandonament, de poques ganes i probablement també de la incapacitat dels polítics actuals. Tanmateix bé que s'hauran de posar les piles per posar en condicions el Teatre del Born. O també el llogaran perquè no tenim ni un euro?

La viabilitat econòmica d'un espai cultural com Can Saura no només és possible sinó que és desitjable. Tenim arreu exemples de dinamització econòmica a partir d'equipaments culturals. Bona part de les ciutats turístiques europees implementen les seves actuacions a partir de polítiques culturals ben planificades i ben finançades perquè entenen que aquest és el motor de la dinamització social i econòmica de futur. Ciutadella té aquest potencial de turisme cultural, que està per explorar. Quan serem capaços de veure-ho i posar-ho en pràctica? Perquè, ja hem dit, més enllà dels beneficis econòmics també s'han de calcular els beneficis de cohesió social i cultural, el sentit de pertinença i el valor afegit que els projectes culturals aporten. El cas de Medellín, a Colòmbia, és paradigmàtic.

Les inversions estatals a Menorca i a Ciutadella en particular són penoses. El nostre dèficit és tan escandalós que el primer que haurien de fer els nostres representants públics (locals i autonòmics) és exigir més atenció i deixar de ser tractats com una colònia. Can Saura sí és possible amb uns altres polítics o si més no amb una altra actitud política dels governants actuals. Han d'exigir que el Ministeri de Justícia inverteixi el que calgui per als nous jutjats en un edifici nou i funcional i no aprofitar-se'n d'un patrimoni local com Can Saura que ha costat tant d'aconseguir. El que no pot ser de cap manera que Can Saura quedi hipotecat per sempre per a la cultura, que per açò el vam comprar i per açò el vam rehabilitar. El tema és prou seriós que convindria un consens en les decisions. En aquets casos les majories no tenen carta blanca. Dit clarament: ningú els va votar perquè donin Can Saura al Ministeri de Justícia. Cal consultar els ciutadans, les entitats, les associacions de vesins, els comerciants, etc. Seria bo que d'aquesta participació en sortís un compromís públic.

Com és viable Can Saura? Les xifres interpretades per UPCM són pessimistes. És la visió de qui no veu en la cultura més que un luxe que ens podem permetre si tenim la butxaca plena. Una altra visió més optimista, i més òptima, veu en Can Saura la possibilitat de teixir un Quadrat d'Or cultural a la Ciutadella antiga, un vertader nucli de vitalitat format pel Bastió de Sa Font, la sala d'exposicions de El Roser, el complex del Socors amb el seu museu i l'auditori (i la inversió estatal promesa?), la catedral, l'arxiu i el centre d'art de Can Saura-Morell, la sala de Sant Josep, la Casa de cultura amb la biblioteca, el tetare del Born, el grup de galeries d'art privades i també el conjunt de les cases senyorials. Feim que sigui possible aquest magnífic conjunt catalogat com a històrico-artístic fins que sigui una referència cultural.

El sector cultural és el més puixant en l'actualitat. Ocupa una franja de població cada vegada més gran. És un dels filons amb més projecció econòmica, que crea més llocs de treball i, a més a més, està en consonància amb un turisme de qualitat del qual tothom s'omple la boca però que no s'hi posen les bases per a desenvolupar-lo. Una gestió austera i eficaç de Can Saura permetria una economia sanejada per les possibilitats que té l'edifici.  

dimecres, 4 de setembre del 2013

Directors represaliats




































Marga Seguí, Rafel Andreu, Jaume Bonet
Francesc Florit Nin. Professor IES J.M. Quadrado

Els tres directors expedientats per la Conselleria d'Educació han actuat de forma responsable i de la mateixa manera que ho han fet altres directors de les Balears als quals no se'ls ha obert cap expedient disciplinari. Tot sembla indicar que han estat escollits com a caps expiatoris. Conec els tres directors perquè hi he fet feina quan treballava al servei d'Ensenyament del Català, un organisme que assessorava els centres sobre acollida lingüística i projectes de tractament de llengües i que el govern Bauzá va suprimir. Els tres directors són persones compromeses amb l'educació, que han dedicat més hores que un rellotge al bon funcionament dels seus respectius centres, més enllà de les estrictes competències del seu càrrec.

La falta comesa pels directors expedientats és haver estat escrupolosos amb la decisió adoptada pels Consells Escolars dels seus centres. Els Consells Escolars van aprovar un Projecte de Tractament Integrat de Llengües a partir de l'article 20 del Decret 15/2013, de 19 d’abril en el qual s'estableix la possibilitat d'elaborar un projecte “sempre que, i amb caràcter general, es mantingui la impartició d’alguna àrea o matèria no lingüística en cadascuna de les llengües oficials i en la primera llengua estrangera”. Aquest decret és tan barroer en la redacció que aquest mateix article es podria interpretar com la possibilitat de fer-ho tot en català o tot en castellà a excepció d'una àrea no lingüística, i una altra àrea en llengua estrangera.

El mal però de tot plegat va venir de les instruccions que el director general de planificació va enviar als centres pocs dies abans d'acabar el curs escolar. Aquestes instruccions eren una “interpretació” de l'article 20, una interpretació que distorsionava completament la possibilitat de tenir un Projecte TIL que segons diu “D’acord amb el foment de l’autonomia, els centres educatius que requereixin una distribució horària de les llengües objecte d’ensenyament diferent de la que estableix aquest Decret”. Les observacions que la Conselleria feia als projectes dels centres aprovats pels consells escolars segons l'article 20 deien que no es podia confondre “distribució horària” amb còmput horari” I que per tant obligava a repartir tot el currículum de forma equilibrada en les tres llengües. Aquesta és una interpretació rocambolesca del Decret. El decret no diu açò. És més, només s'usa l'expressió “còmput horari” a l'article 7.4 en parlar d'Educació Primària, i parla de computar la càrrega lectiva a l'article 8.3 per a l'Educació Secundària. En canvi s'empren els mateixos termes de “distribució horària” tant en l'article 8.6 com en l'article 20. Per tant les instruccions de la Conselleria s'extralimiten en la interpretació de la llei, a més de ser-hi contradictòries. Açò és exactament el que van constatar els Consells Escolars i així ho van trametre els tres directors, cosa que faria qualsevol persona amb dos dits de seny.

Una de dues: o bé la Conselleria no va calcular l'abast que suposava l'article 20, i per açò l'anul·la amb les instruccions i interpretacions esbiaixades; o bé, quan el conseller Bosch va aprovar el Decret TIL donava la possibilitat amb l'article 20 de mantenir la centralitat de la llengua pròpia a les escoles, com fan tots els països normals, i com han fet la immensa majoria dels centres escolars i per aquest mateix motiu el van despatxar ràpidament del govern Bauzá, un govern a l'ombra anticatalana de Delgado i el seu Círculo Balear.

Na Marga Seguí, en Jaume Bonet i en Rafel Andreu han estat víctimes expiatòries de la deriva radical del govern Bauzá en contra de la llengua catalana. Però com que la Conselleria no pot expedientar el Consell Escolar, ho ha pagat el seu màxim representant, el director del centre. Els Consells Escolars i la Federació de Pares d'alumnes entenen que la Conselleria actua malament, en contra de les decisions adoptades democràticament a les escoles. Les discrepàncies en l'aplicació del TIL no tenen res a veure negar-se a millorar l'aprenentatge de l'anglès. La prova és que molts centres ja tenien projectes específics d'anglès com a llengua vehicular. Faria bé la consellera Camps de ser dialogant i escoltar els pares i els professors. Que els tres directors siguin també sancionats com a docents ja indica la mala fe amb què actua la Conselleria.

Crec que ens assisteixen raons suficients com perquè tota la comunitat educativa es planti de forma contundent als disbarats pedagògics i fortament ideològics d'uns polítics, radicalitzats i irresponsables, que no ens mereixem. En Rafel, na Marga i en Jaume són un exemple. Els docents estem mobilitzats i molt indignats. Propòs que entre tots paguem els dos mesos de sou a què han estat injustament sotmesos els directors. Ells han fet allò que nosaltres hem aprovat. La implicació és compartida. Els pares hauran de prendre mesures clares per evitar aquest bunyol educatiu del PP. Per acabar deman que els mitjans de comunicació, i aquest mateix diari, tregui una entrevista a dues pàgines amb les veus crítiques com els mateixos directors, la Federació de pares o les associacions de professors, tal com ho va fer amb la consellera, per contrastar els punts de vista. Seria un exercici de periodisme seriós i equidistant.