dilluns, 4 de març del 2013

enllaçats per la llengua



Enllaçats per la llengua
Francesc Florit Nin
Acció Cultural de Menorca

Temps de manifestos: feina, habitatge, salut, educació i llengua. Manifestacions i proclames sempre n'hi ha, però ara proliferen. La propera és dissabte dia 9 a les 20 h a Es Mercadal per la nostra llengua. Les demandes de concentració, de signatures i altres demostracions de força se succeeixen cada dos dies. Pel transport aeri, per la sanitat, per l'educació, per l'habitatge, per les carreteres, pel PTI, per la llengua...Tothom demana el teu suport. Els correus electrònics treuen fum, els twiters van que piulen i facebook en va ple. La gent, en veure que els governs i els parlaments no responen als problemes i als reptes que més ens preocupa, sent la necessitat de manifestar-se més enllà del vot en unes eleccions. Dóna la impressió que els governs actuals actuen contra la població; que les iniciatives polítiques en lloc de facilitar la vida dels ciutadans la dificulten; que les lleis serveixen per perpetuar injustícies i afavorir els poderosos. Tot plegat tenim una sensació d'opressió que indigna i rebel·la. Heus aquí els motius de tanta manifestació. Es constitueixen a tal efecte grups organitzats de persones que estiren el carro de les reivindicacions, com la plataforma dels indignats, la dels afectats per desnonaments, la del transport, la de l'educació pública, la de la llengua...

La Plataforma Enllaçats per la llengua neix com a conseqüència dels atacs del PP contra el català. La gent se sent agredida en els seus drets. Els demòcrates veiem com es recula en les llibertats guanyades per les lluites de dècades. Els ciutadans s'adonen que les retallades socials, laborals i culturals també van acompanyades de retallades lingüístiques. La majoria d'aquestes retallades són justificades pels governs (espanyol, balear o local) com a necessàries per les dificultats econòmiques. Però en realitat es tracta d'imposicions ideològiques. Vivim un retorn a les estructures i a les maneres antigues, una regressió gairebé franquista, un retrocés a l'Espanya centralista, casposa, castrense, beata i taurina. I en aquest model conservador de l'estat espanyol no hi tenen cabuda ni la pluralitat ni la dissidència, ni la diversitat ni el pacte. A l'Espanya de Wert, de llengües “espanyoles” només n'hi ha una. Les altres, com la nostra catalana, són vistes com a curiositats que ens entestam a mantenir. Davant aquestes agressions, per tot arreu dels Països Catalans, es faran actes de protesta, de reacció, de celebració de la llengua que compartim.

L'escomesa contra la llengua catalana forma part d'aquesta estratègia espanyolista de retallades socials, laborals, culturals i, ja que hi som, també lingüístiques. Tot va en un mateix paquet de degeneració democràtica. Les majories polítiques no haurien de fer-se valer com una eina per subjugar les majories socials. En la qüestió de la llengua, açò és clamorosament injust. Fa cosa d'un parell d'anys el gruix majoritari de la societat civil de les Balears es va posar d'acord per aprovar un milenar d'accions per afavorir la llengua catalana en el marc del Consell Social de la Llengua. Un acord fet per tots els grups polítics (excepte el PP), la Federació d’Entitats Locals de les Balears, el Consell Escolar de les Illes Balears, la Universitat de les Illes Balears, l’Obra Cultural Balear, l’Institut d’Estudis Eivissencs, l’Institut Menorquí d’Estudis, Acció Cultural de Menorca, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Músics per la llengua, el Gremi d’Editors, el Moviment Escolta, la Fundació Esplai, el Moviment de Renovació Pedagògica de Mallorca i el de Menorca, els Joves de Mallorca per la llengua, l’Associació Premsa Forana, la Confederació d’Associacions de Vesins, STEI-i, CC.OO., UGT, la CAEB, i altres. Més d'un centenar.

Totes aquelles mesures aprovades van ser ignorades pel govern del PP quan va accedir novament al poder, en una clara demostració de menyspreu a les majories socials que la seva majoria política legalment permet d'ignorar. Legalment, però potser no tant lícitament. És lícit legislar contra la llengua i la cultura pròpia, històrica d'una comunitat? Entre allò legal i allò lícit hi ha una diferència cabdal en la vida política. Podríem dir que hi ha opcions polítiques que esdevenen la nova legalitat però que difícilment es poden justificar des del punt de vista de l'ètica i la moral. Ara ens trobam en aquest mateix pas: uns governs que legislen en contra de la població i que davant els seus ulls aquests governs perden tota la confiança i el sentit lícit. La ciutadania més conscienciada no pot tolerar les retallades en drets lingüístics que perjudiquen greument l'estatus de la llengua catalana, de la mateixa manera que indignen les retallades en drets socials i laborals, com sulfuren la retallades en l'educació pública i en la sanitat. I tot açò no té res a tant veure amb la crisi econòmica sinó més tost en l'estafa política que ens volen fer patir. I els intents d'arraconar la llengua catalana forma part d'aquesta estratègia ideològica de robar-nos la dignitat com a poble. No ho consentirem i ho proclamarem ben clar dissabte dia 9 a Es Mercadal en un acte d'afirmació de la nostra parla.